Una hemorràgia és la sortida de sang dels vasos sanguinis
per la ruptura total o parcial d’aquests. L'objectiu de la persona que fa els
primers auxilis és aturar la pèrdua de sang de l'accidentat sempre que sigui
possible. En hemorràgies internes i exterioritzades no podem actuar
directament, donat que és impossible controlar-les.
TIPUS D'HEMORRÀGIES
Ø Segons el tipus de vas sanguini lesionat::
n
Hemorràgia
arterial :
-La sang és d’un vermell més pujat, més viu (sang
oxigenada).
-El flux sanguini és pulsàtil i massiu, és a dir, surt a
gran pressió.
-El procés de coagulació és nul degut a la pressió arterial.
L’arteria té una alta pressió
-En grans hemorràgies s'ha de fer hemostàssia prolongada.
n
Hemorràgia
venosa :
-El flux de sang és d'un vermell més fosc, violàcia (sang de
tornada,rica en CO2).
-El flux sanguini és constant, podent ser o no abundant,
però més fàcil de dominar que l' hemorràgia arterial. És a dir, la sortida de
la sang és lenta i contínua a menor pressió.
-Donat que la sang és aspirada cap al cor, el perill es
presenta davant la possible absorció d'una bombolla d'aire en venes grans. Pot
entrar aire i es pot produir per exemple una embòlia pulmonar
n
Hemorràgia
capil·lar :
-El flux sanguini també és constant però menys abundant.
-Aquest
tipus d'hemorràgia s'acostuma a resoldre bé per tancament espontani dels
capil·lars.
Ø
Segons
el lloc on va a parar la sang
que es perd:
n
Hemorràgies
externes. La sang surt a l’exterior a través d’una ferida.
Signes
d’alarma en sagnants externs
-Pols dèbil i taquicàrdic.
-Pal·lidesa i fredor de la pell.
-Hipotensió arterial si persisteix l’hemorràgia i per tant
xoc hipovolèmic.
-Alteració de la FR (taquipnea)
-Disminució progressiva del nivell de consciència.
n
Hemorràgies
internes
L’hemorràgia
es produeix a l’interior de l’organisme, sense sortida a l’exterior. Per tant
no es veuen i aquest és el seu perill. El tipus d'accident violent ens pot fer
sospitar de la seva existència així com els signes i símptomes de shock que
presenti la víctima.
Signes
d’alarma en sagnants interns
-Inicialment pal·lidesa, pell humida i freda. Si el sagnat
continua, coloració blavosa de la pell en zones distals (cianosi)
-Disminució tensió arterial
-Pols ràpid i feble.
-Set.
-Respiració ràpida i superficial.
-Confusió e irritabilitat. Alteració consciència.
-Sagnat per orificis naturals.
-Dolor.
-Informació de la pròpia víctima que indiqui lesió o malaltia
recent.
n
Hemorràgies
exterioritzades
Es produeixen en l’interior de l’organisme, però la sang
surt a l’exterior a través d’un orifici natual del cos (oïda, boca, nas, anus,
genitals).
GRAVETAT DE LES HEMORRÀGIES
Les possibilitats de supervivència d'una víctima que ha
patit una hemorràgia , està en relació amb el volum de sang perduda pels vasos
sanguinis, a més volum perdut, major risc per al manteniment de la vida, per
aquest motiu classificarem les hemorràgies en 4 grups (o classes), d'acord amb
els símptomes que podem valorar:
Per exemple :
-
Una donació sanguínia equival a 450
centímetres cúbics de sang.
-
750 cc són equivalents a tres vasos
d'aigua.
SÍMPTOMES
GENERALS
Visualització de la sang (hemorràgies
externes i exterioritzades).
En funció de la quantitat i de la
rapidesa de sang perduda poden haver-hi els següents signes d’alerta: Suor
freda i enganxosa.
Augment de la freqüència cardíaca i
respiratòria.
Disminució de la tensió arterial.
Alteració de consciència.
ACTUACIÓ
Ø
Hemorràgies
externes:
L’objectiu de la persona que dóna
suport és aturar la pèrdua de sang de l’accidentat i controlar els signes vitals. Controlar i aturar
l'hemorràgia, emprant les Tècniques
d'hemostàsia :* Compressió
directa.* Compressió arterial.* Torniquet.
1.
Compressió
directa:
Consisteix en efectuar una pressió en el punt que sagna. Utilitzarem un apòsit el més net possible
(gasses, mocadors...).
Les hemorràgies externes més importants es produeixen a les extremitats, ja que són les parts del
cos més exposades a traumatismes, i per on els vasos passen de forma
superficial.
Si l'hemorràgia és
en una extremitat, cal efectuar la pressió durant un mínim de 10
minuts. Al mateix temps, s' aixecarà el membre afectat a una alçada
superior a la del cor de l'accidentat, sempre que no es detectin fractures a
l'extremitat ferida.
Passat aquest temps, s'alleugerirà
la pressió, però MAI es
retirarà el primer apòsit. És a dir, si és necessari, col·locarem un altre
apòsit sobre el primer sense treure aquest, ja que arrossegaríem el
coàgul que s'està formant.
Aquest mètode no es
pot utilitzar en cas que l'hemorràgia la produeixi una fractura oberta.
Finalment es
gestionarà el trasllat a l'hospital previ cobriment de la ferida.
2.
Torniquet:
El torniquet solament
es pot aplicar en casos molt especials i molt concrets, ja que té contraindicacions importants, la principal,
que produeix una detenció de tota la circulació sanguínia en l’extremitat, cosa
que comporta la falta d'oxigenació dels
teixits i la mort tissular podent provocar trombes.
Per això aquest mètode ÚNICAMENT s'utilitzarà:
En
cas que els altres mètodes
d’hemostàssia no siguin efectius, l'hemorràgia continuï i pugui
significar la pèrdua de la vida de la víctima.
Si el socorrista està sol amb un accidentat que, tenint una gran hemorràgia, fa una aturada cardíaca.
En
cas de situacions vitals sobrepassades (més accidents que socorristes).
Tècnica
del torniquet:
- Aplicar-lo a la
base de l'extremitat afectada.
- Utilitzar una cinta
ampla de 7 a 10 cm.
- Mantenir una pressió
controlada,
la necessària per a detenir l' hemorràgia.
- Anotar l'hora exacta
de l'aplicació del torniquet.
- MAI s'haurà de retirar o afluixar per part
del socorrista (“diferents
opinions”)
El torniquet només es pot deixar anar definitivament en un
mitjà hospitalari
Hemorràgies
internes:
Les hemorràgies internes i
exterioritzades no podrem aturar-les directament. En ser difícils de detectar,
la nostra acció anirà encaminada a fer:
- Control dels signes vitals: en cas d'aturada
cardiorespiratòria, iniciar el protocol de suport vital bàsic.
-Tranquil·litzar al ferit.
-Activació 112 /061
-Tractar les lesions, si es possible.
-Estirar l'accidentat en la posició de Trendelenburg, si les
lesions que presenta ho permeten, per prevenir el xoc.
-Afluixar tot allò que comprimeixi l'accidentat, per a
millorar la circulació sanguínia.
-Evitar la pèrdua de calor corporal: tapar la víctima.
Hemorràgies exterioritzades
Hemorràgies per l'oïda o OTORRÀGIES :
Quan la sortida de la sang és constant, abundant i
prèviament ha existit un traumatisme al cap, l'origen de l'hemorràgia sol ser
la fractura de la base de crani. També sense traumatisme previ (otitis, tumor,
ruptura de timpà)
ACTUACIÓ
- Si ha hagut traumatisme pot haver
fractura de crani i per això s’ha de moure el mínim possible a la víctima i si
s’ha de fer, respectarem l’eix cap-coll-columna (fixació cervical) però
facilitant la sortida de la sang de la
cavitat cranial, ja que altrament la massa encefàlica seria desplaçada o
comprimida per la invasió sanguínia, i podria ocasionar lesions irreversibles.
- Podem col·locar sobre l'oïda sagnant
un apòsit estèril per la part de fora per evitar l'entrada de gèrmens al
Sistema Nerviós.
- És l'única hemorràgia que no s'ha d'aturar mai.
Hemorràgies
nasals o EPISTAXI :
L'origen pot ser
divers, des d'un cop, o com a conseqüència d'una patologia de la que
l'hemorràgia serà un signe, com per exemple, en el cas d'hipertensió arterial.
ACTUACIÓ
-Per aturar-la s'ha de realitzar una pressió
directament sobre l'orifici nasal
sagnant i contra la paret nasal amb el dit polze i índex de la mà,
pressió que es mantindrà durant 5 minuts aproximadament.
El
cap s'inclinarà cap endavant amb la finalitat d'evitar la possible inspiració
de coàguls, o de la pròpia sang.
Passats els 5 minuts, es reduirà la pressió i es comprovarà
si l'hemorràgia ha parat.
-Si
no s'ha aturat l'hemorràgia després dels 5 minuts, taponar amb una gassa humida
d'aigua oxigenada, ajudant-se una altra vegada de la pressió directa contra el
tabic nasal, deixant un tros de gasa fora del forat per a facilitar la seva
retirada. Si tot i així no s'atura, s'ha de traslladar la víctima a un centre
sanitari.
Hemorràgies
per la boca:
Quan una hemorràgia es presenta en forma de tos o vòmit pot
tenir el seu origen al pulmó (hemoptisi)
o a l'estómac (hematemesi).
És important distingir l'una de l'altra per poder dur a
terme el tractament correcte; per això cal tenir en compte les diferències
següents:
- Pulmó: Tos i
posterior vòmit de sang, sang neta amb olor d’òxid, pudent. Pot tenir aspecte
escumós.
- Estómac:
Basques i vòmit de sang, sang amb restes d’aliment i pudent, i la víctima pot
presentar inconsciència.
En qualsevol cas s'ha de traslladar l'individu a un centre
sanitari.
ACTUACIÓ
- Pulmó:
1.
Control de signes vitals
2.
Dieta absoluta
3.
Col·locar la víctima en posició
semiasseguda
4.
Trasllat al centre Sanitari
- Estómac:
1. Control de signes vitals
2.
No donar res de beure
3.
Dieta absoluta
4.
Col·locar la víctima en posició PLS o
decúbit supí amb amdós genolls flexionats
5.
Trasllat al centre Sanitari
Hemorràgies
anals:
Segons l'aspecte que presenti la femta, podem determinar
l'origen d'aquestes hemorràgies.
Són d'origen digestiu quan la femta és de color negre (melenes)
i d'origen rectal quan es presenten amb sang roja (rectorràgia).
ACTUACIÓ
1.
En un i altre s'aconsella anar al
metge.
2.
En el cas de rectorràgies en què la
causa són les morenes, es pot aplicar aigua freda o gel localment.
Hemorràgies vaginals o metrorràgia:
Hemorràgia uterina en absència del
cicle menstrual.
ACTUACIÓ
1.
Si aquesta hemorràgia és molt
important, col·locarem un apòsit sobre la vagina (sempre respectant la
intimitat de la dona), fent estirar la dona amb els peus creuats i trasllat a
centre sanitari.
2.
Si està embarassada, l'hemorràgia és un
signe que ens indica la necessitat d’assistència sanitària urgent i el seu ràpid trasllat amb la dona col·locada en
decúbit lateral esquerra per tal de no comprimir la vena cava. Durant les primeres
setmanes d'embaràs pot ser signe d'avortament ectòpic (òvul fecundat i
implantat fora de l'úter); a les fases finals d'embaràs pot ser símptoma de
trencament de placenta. Podem col·locar un apòsit sobre la vagina, canviant els
apòsits quan sigui necessari, però conservant-los per a que a l'hospital puguin
fer una valoració del sagnat.
