Hemorràgies

Una hemorràgia és la sortida de sang dels vasos sanguinis per la ruptura total o parcial d’aquests. L'objectiu de la persona que fa els primers auxilis és aturar la pèrdua de sang de l'accidentat sempre que sigui possible. En hemorràgies internes i exterioritzades no podem actuar directament, donat que és impossible controlar-les.

TIPUS D'HEMORRÀGIES

Ø  Segons el tipus de vas sanguini lesionat::

n  Hemorràgia arterial :

-La sang és d’un vermell més pujat, més viu (sang oxigenada).

-El flux sanguini és pulsàtil i massiu, és a dir, surt a gran pressió.

-El procés de coagulació és nul degut a la pressió arterial. L’arteria té una alta pressió

-En grans hemorràgies s'ha de fer hemostàssia prolongada.

n  Hemorràgia venosa :

-El flux de sang és d'un vermell més fosc, violàcia (sang de tornada,rica en CO2).

-El flux sanguini és constant, podent ser o no abundant, però més fàcil de dominar que l' hemorràgia arterial. És a dir, la sortida de la sang és lenta i contínua a menor pressió.

-Donat que la sang és aspirada cap al cor, el perill es presenta davant la possible absorció d'una bombolla d'aire en venes grans. Pot entrar aire i es pot produir per exemple una embòlia pulmonar

n  Hemorràgia capil·lar :

-El flux sanguini també és constant però menys abundant.

-Aquest tipus d'hemorràgia s'acostuma a resoldre bé per tancament espontani dels capil·lars.

Ø  Segons el lloc on va a parar la sang que es perd:

n  Hemorràgies externes. La sang surt a l’exterior a través d’una ferida.

Signes d’alarma en sagnants externs

-Pols dèbil i taquicàrdic.

-Pal·lidesa i fredor de la pell.

-Hipotensió arterial si persisteix l’hemorràgia i per tant xoc hipovolèmic.

-Alteració de la FR (taquipnea)

-Disminució progressiva del nivell de consciència.

n  Hemorràgies internes

L’hemorràgia es produeix a l’interior de l’organisme, sense sortida a l’exterior. Per tant no es veuen i aquest és el seu perill. El tipus d'accident violent ens pot fer sospitar de la seva existència així com els signes i símptomes de shock que presenti la víctima.

Signes d’alarma en sagnants interns

-Inicialment pal·lidesa, pell humida i freda. Si el sagnat continua, coloració blavosa de la pell en zones distals (cianosi)

-Disminució tensió arterial

-Pols ràpid i feble.

-Set.

-Respiració ràpida i superficial.

-Confusió e irritabilitat. Alteració consciència.

-Sagnat per orificis naturals.

-Dolor.

-Informació de la pròpia víctima que indiqui lesió o malaltia recent.

n  Hemorràgies exterioritzades

Es produeixen en l’interior de l’organisme, però la sang surt a l’exterior a través d’un orifici natual del cos (oïda, boca, nas, anus, genitals).

GRAVETAT DE LES HEMORRÀGIES

Les possibilitats de supervivència d'una víctima que ha patit una hemorràgia , està en relació amb el volum de sang perduda pels vasos sanguinis, a més volum perdut, major risc per al manteniment de la vida, per aquest motiu classificarem les hemorràgies en 4 grups (o classes), d'acord amb els símptomes que podem valorar:

 

Per exemple :

-         Una donació sanguínia equival a 450 centímetres cúbics de sang.

-         750 cc són equivalents a tres vasos d'aigua.

SÍMPTOMES GENERALS

      Visualització de la sang (hemorràgies externes i exterioritzades).

      En funció de la quantitat i de la rapidesa de sang perduda poden haver-hi els següents signes d’alerta: Suor freda i enganxosa.

      Augment de la freqüència cardíaca i respiratòria.

      Disminució de la tensió arterial.

      Alteració de consciència.

ACTUACIÓ

Ø Hemorràgies externes:

L’objectiu de la persona que dóna suport és aturar la pèrdua de sang de l’accidentat i controlar els signes vitals. Controlar i aturar l'hemorràgia, emprant les Tècniques d'hemostàsia :* Compressió directa.* Compressió arterial.* Torniquet.

1.    Compressió directa:

Consisteix en efectuar una pressió en el punt que sagna. Utilitzarem un apòsit el més net possible (gasses, mocadors...).

Les hemorràgies externes més importants es produeixen a les extremitats, ja que són les parts del cos més exposades a traumatismes, i per on els vasos passen de forma superficial.

Si l'hemorràgia és en una extremitat, cal efectuar la pressió durant un mínim de 10 minuts. Al mateix temps, s' aixecarà el membre afectat a una alçada superior a la del cor de l'accidentat, sempre que no es detectin fractures a l'extremitat ferida.

Passat aquest temps, s'alleugerirà la pressió, però MAI  es retirarà el primer apòsit. És a dir, si és necessari, col·locarem un altre apòsit sobre el primer sense treure aquest, ja que arrossegaríem el coàgul que s'està formant.

Aquest mètode no es pot utilitzar en cas que l'hemorràgia la produeixi una fractura oberta.

Finalment  es gestionarà el trasllat a l'hospital previ cobriment de la ferida.

2.    Torniquet:

El torniquet solament es pot aplicar en casos molt especials i molt concrets, ja que té  contraindicacions importants, la principal, que produeix una detenció de tota la circulació sanguínia en l’extremitat, cosa que comporta la falta d'oxigenació dels teixits i la mort tissular podent provocar trombes.

Per això aquest mètode ÚNICAMENT s'utilitzarà:

En cas que els altres mètodes d’hemostàssia no siguin efectius, l'hemorràgia continuï i pugui significar la pèrdua de la vida de la víctima.

Si el socorrista està sol amb un accidentat que, tenint una gran hemorràgia, fa una aturada cardíaca.

En cas de situacions vitals sobrepassades (més accidents que socorristes).

Tècnica del torniquet:

- Aplicar-lo a la base de l'extremitat afectada.

- Utilitzar una cinta ampla de 7 a 10 cm.

- Mantenir una pressió controlada,

la necessària per a detenir l' hemorràgia.

- Anotar l'hora exacta de l'aplicació del torniquet.

- MAI s'haurà de retirar o afluixar per part

del socorrista (“diferents opinions”)

El torniquet només es pot deixar anar definitivament en un mitjà hospitalari

 

Hemorràgies internes:

Les hemorràgies internes i exterioritzades no podrem aturar-les directament. En ser difícils de detectar, la nostra acció anirà encaminada a fer:

- Control dels signes vitals: en cas d'aturada cardiorespiratòria, iniciar el protocol de suport vital bàsic.

-Tranquil·litzar al ferit.

-Activació 112 /061

-Tractar les lesions, si es possible.

-Estirar l'accidentat en la posició de Trendelenburg, si les lesions que presenta ho permeten, per prevenir el xoc.

-Afluixar tot allò que comprimeixi l'accidentat, per a millorar la circulació sanguínia.

-Evitar la pèrdua de calor corporal: tapar la víctima.

Hemorràgies exterioritzades

Hemorràgies per l'oïda  o OTORRÀGIES :

Quan la sortida de la sang és constant, abundant i prèviament ha existit un traumatisme al cap, l'origen de l'hemorràgia sol ser la fractura de la base de crani. També sense traumatisme previ (otitis, tumor, ruptura de timpà)

ACTUACIÓ

- Si ha hagut traumatisme pot haver fractura de crani i per això s’ha de moure el mínim possible a la víctima i si s’ha de fer, respectarem l’eix cap-coll-columna (fixació cervical) però facilitant la sortida de la sang de la cavitat cranial, ja que altrament la massa encefàlica seria desplaçada o comprimida per la invasió sanguínia, i podria ocasionar lesions irreversibles.

- Podem col·locar sobre l'oïda sagnant un apòsit estèril per la part de fora per evitar l'entrada de gèrmens al Sistema Nerviós.

- És l'única hemorràgia que no s'ha d'aturar mai.

Hemorràgies nasals o EPISTAXI :

L'origen  pot ser divers, des d'un cop, o com a conseqüència d'una patologia de la que l'hemorràgia serà un signe, com per exemple, en el cas d'hipertensió arterial.

ACTUACIÓ

-Per aturar-la s'ha de realitzar una pressió directament sobre l'orifici nasal sagnant i contra la paret nasal amb el dit polze i índex de la mà, pressió que es mantindrà durant 5 minuts aproximadament.

El cap s'inclinarà cap endavant amb la finalitat d'evitar la possible inspiració de coàguls, o de la pròpia sang.

Passats els 5 minuts, es reduirà la pressió i es comprovarà si l'hemorràgia ha parat.

-Si no s'ha aturat l'hemorràgia després dels 5 minuts, taponar amb una gassa humida d'aigua oxigenada, ajudant-se una altra vegada de la pressió directa contra el tabic nasal, deixant un tros de gasa fora del forat per a facilitar la seva retirada. Si tot i així no s'atura, s'ha de traslladar la víctima a un centre sanitari.

Hemorràgies per la boca:

Quan una hemorràgia es presenta en forma de tos o vòmit pot tenir el seu origen al pulmó  (hemoptisi) o a l'estómac (hematemesi).

És important distingir l'una de l'altra per poder dur a terme el tractament correcte; per això cal tenir en compte les diferències següents:

- Pulmó: Tos i posterior vòmit de sang, sang neta amb olor d’òxid, pudent. Pot tenir aspecte escumós.

- Estómac: Basques i vòmit de sang, sang amb restes d’aliment i pudent, i la víctima pot presentar inconsciència.

En qualsevol cas s'ha de traslladar l'individu a un centre sanitari.

ACTUACIÓ

      - Pulmó:

1.     Control de signes vitals

2.     Dieta absoluta

3.     Col·locar la víctima en posició semiasseguda

4.     Trasllat al centre Sanitari

- Estómac:

1.     Control de signes vitals

2.     No donar res de beure

3.     Dieta absoluta

4.     Col·locar la víctima en posició PLS o decúbit supí amb amdós genolls flexionats

5.     Trasllat al centre Sanitari

Hemorràgies anals:

Segons l'aspecte que presenti la femta, podem determinar l'origen d'aquestes hemorràgies.

Són d'origen digestiu quan la femta és de color negre (melenes) i d'origen rectal quan es presenten amb sang roja (rectorràgia).

ACTUACIÓ

1.     En un i altre s'aconsella anar al metge.

2.     En el cas de rectorràgies en què la causa són les morenes, es pot aplicar aigua freda o gel localment.

Hemorràgies vaginals o metrorràgia:

Hemorràgia uterina en absència del cicle menstrual.

              ACTUACIÓ

1.     Si aquesta hemorràgia és molt important, col·locarem un apòsit sobre la vagina (sempre respectant la intimitat de la dona), fent estirar la dona amb els peus creuats i trasllat a centre sanitari.

2.     Si està embarassada, l'hemorràgia és un signe que ens indica la necessitat d’assistència sanitària urgent i el seu  ràpid trasllat amb la dona col·locada en decúbit lateral esquerra per tal de no comprimir la vena cava. Durant les primeres setmanes d'embaràs pot ser signe d'avortament ectòpic (òvul fecundat i implantat fora de l'úter); a les fases finals d'embaràs pot ser símptoma de trencament de placenta. Podem col·locar un apòsit sobre la vagina, canviant els apòsits quan sigui necessari, però conservant-los per a que a l'hospital puguin fer una valoració del sagnat.