Com
a conseqüència de l'aplicació d'una força sobre l'esquelet, de forma directa o
indirecta, es pot produir una lesió als sistemes ósteo-articular o al muscular.
Un traumatisme a les extremitats és una urgència no vital, tot i això pot
ocasionar discapacitats més o menys importants.
TIPUS DE TRAUMATISMES:
1.
Esquinços
2.
Luxacions
3.
Fractures
4.
Lesions Musculars
Sempre és important conèixer l’antecedent: el mateix accidentat ens
indicarà com s’ha produït la lesió (torçada. caiguda...) i si ha sentit un
soroll (cruiximent) o no en el moment de produir-se la lesió, cosa que
facilitarà el diagnòstic. Encara que els signes i símptomes del tres
traumatismes es caracteritzen per ser comuns amb major o menor grau i per això,
moltes vegades, no permeten per ells sols diferenciar una lesió d’una altra.
1.ESQUINÇOS. Lesions
articulars
Separació
momentània de les superfícies articulars que provoca un estirament o ruptura
dels lligaments, generalment després d'efectuar un moviment forçat (torçada) de
l'articulació en un sentit determinat i que no altera la integritat de la
superfície cutània.
SÍMPTOMES:
Dolor localalitzat al punt de la lesió.
Inflamació de la zona.
Impotència funcional més o menys
manifestada, segons la importància de la lesió, (dificultat per a seguir fent
el moviment de l’articulació).
ACTUACIÓ:
1.
Aplicar fred local.
2.
Aixecar l' articulació afectada i
mantenir-la en repòs, sempre que sigui possible.
3.
Immobilitzar l' articulació afectada
per no agreujar el seu estat.
4.
No aplicar pomades antiinflamatòries ni
analgèsics ja que poden emmascara els símptomes.
5.
Dirigir-se
a un centre mèdic.
TIPUS:
- De
1er grau: distensió dels lligaments que ajunten els ossos de l’articulació.
Mínima inflor més possible activitat física a les 2- 3 setmanes
- De
2on grau: on els lligaments es trenquen parcialment. Inflor immediata i cal
repòs d’unes 2- 3 setmanes
-
De 3er grau: ruptura complerta d’un o
dos lligaments. Normalment no s’arriba a la cirurgia. Cal repòs de 8 setmanes
2.LUXACIONS. Lesions
articulars
Lesió articular en la que els ossos són
desplaçats parcialment (subluxació) o totalment (luxació) de la seva posició
normal, causada principalment per una força intensa que força l'os a una
posició anormal. Per tant, a diferència de l’esquinç, la luxació és la separació mantinguda de les
superfícies articulars. Vol dir que l’articulació ha quedat desmuntada.
SÍMPTOMES:
Dolor
intens.
Inflamació
de l' articulació.
Deformitat
de l' articulació, comparant-la amb la part simètrica del
cos.
Impotència
funcional total perquè l’articulació ha perdut la seva funció.
ACTUACIÓ:
1.
Aplicar fred local.
2.
Immobilitzar, tal com està, l'
articulació luxada, i per tant, l' extremitat.
3.
Assegurar el trasllat a un centre
sanitari.
Cal recordar que
les luxacions no es poden reduir, ja
que es poden lesionar els sistemes vascular i nerviós.
3.FRACTURES.Lesions òssies
Pèrdua de continuïtat d'un os produida
generalment per traumatismes (cops, caigudes, etc.) que, segons la seva intensitat
pot originar desviació, o no, dels fragments.
CLASSIFICACIÓ:
a) Segons l’abast de la fractura:
ü Fractures incompletes: quan
el traç de la fractura no abasta tot el gruix de l’os.
ü Fractures completes: quan el traç de la
fractura afecta tot el gruix de l’os i el divideix en dos o més fragments.
Es divideixen segons el traç de la fractura
en:
- Transversals o Composta:
quan la línia és transversal; solen ser produïdes per contusió directa.
- Obliqües: quan la línia de fractura és obliqua;
solen ser degudes a flexió de l’os.
- Espiroïdals:
segueixen una línia obliqua que gira al voltant de l’os, que acaba tallat en
punxa; són produïdes per torsió.
- Comminució: quan la fractura
produeix diversos fragments petits d’os.
b) Segons la localització:
ü Fractures tancades: quan l’os es
trenca, però la pell que recobreix l’ extremitat resta intacta. Sense ferida de
veïnatge.
ü Fractures obertes: quan la pell que
recobreix l’extremitat també es trenca, i produeix una ferida propera al punt
de fractura, amb risc de complicacions. Hi a ha ferida de veïnatge.
Les fractures
obertes poden ser-ho:
- De dins a fora: quan els fragments dels ossos han
perforat la pell i l’han oberta de dins a fora; la ferida sol ser petita i
relativament neta.
- De fora a dins: quan el mateix agent causant de la
lesió trenca l’os, lesiona la pell i les altres parts toves, la ferida sol ser
gran, bruta i amb les vores molt masegades.
SÍMPTOMES:
Dolor intens, que
augmenta amb la mobilització de l’ extremitat
Inflamació que comença en el punt
de fractura i s' estén amb el temps.
Deformitat o escurçament de
l'extremitat.
Impotència funcional.
Aquest símptoma és variable; una fractura pot donar una gran impotència
funcional (fèmur, húmer) i una altra pot ser que no limiti aquesta funció
(escafoide, peroné).
Envermelliment de la zona
com a conseqüència de l’hematoma i de la inflamació.
ACTUACIÓ:
(veure annexes “Pràctica imobilitzacions”)
Ens hem de limitar a aconseguir el trasllat a un centre
sanitari procurant, mentrestant, calmar el dolor. Si s’immobilitza el
membre, el dolor desapareix. Cal seguir els passos següents com a norma
general:
1.
No tocar el
ferit d’on sigui, llevat que hi hagi algun risc per a
ell i/o per a la persona que dóna el suport.
2.
Fer un examen
visual complet de l’extremitat.
3.
Fer una
palpació de l’extremitat sense mobilitzar-la.
4.
Retirar els
objectes com ara anells i rellotges, perquè amb la inflamació
dificultaran la circulació sanguínia.
5.
Comprovar
l’existència de pols (radial, al canell o a la base del polze;
pedi o tibial intern, darrere el turmell, per la part interna) a la part més
llunyana de l’extremitat lesionada. Comprovar la tº de la zona i la
sensibilitat. (Per tal de descartar una compressió vascular o neuronal)
6.
Aplicar fred
local protegint la pell. La calor provoca inflamació.
7.
Immobilitzar
en posició antiàlgica per evitar el dolor al moviment, des del punt de fractura
i una articulació per sobre i una altra per sota de l’extremitat,
sense reduir-la (tomar a posar-la al seu lloc).
8.
Si és una fractura oberta, cobrir la ferida amb gases estèrils humides, i mai reintroduir l'os.
9.
No posar
pomades antiinflamatòries, analgèsics i calmants poden emmascarar
els símptomes i dificultar l’exploració.
4.Distensions
musculars. Lesions musculars
És la ruptura de les fibres musculars
com a conseqüència d’un sobreestirament
ACTUACIÓ:
-immobilització
de l’extremitat
-Aplicació de
fred local
Un altre tipus de lesió muscular són
les anomenades
5.”Rampes musculars”.
Lesions musculars.
Causades normalment per deshidratació en pràctica d’exercici físic.
Actuació:
-Aplicar fred local
-Estiraments suaus
-Després de 48-72 h. Aplicar calor
