dijous, 30 de març del 2017

Torniquets


Definició

Els torniquets són bandes estretes utilitzades per controlar el sagnat i per aturar completament el flux de sang d'una ferida. Els torniquets només serveixen per a les lesions en els braços i les cames. Normalment els torniquets s'utilitzen en els pitjors sagnats, per evitar que la víctima perdi molta sang i quedi en estat de xoc. L'ús d'torniquets es va documentar per primera vegada en camps de batalla en 1674.


Com fer un torniquet?


Posa't uns guants de làtex per minimitzar el risc de transmetre una malaltia. Determina si cal un torniquet. Reuneix aquests materials: un mocador o corbata i un pal que no es trenqui. Si no hi ha pals disponibles, utilitza el més semblant. Doblega el mocador per la meitat, de cantonada a cantonada, si utilitzes una corbata no facis aquest pas. (L'objectiu és formar un triangle recte, com naturalment són les corbates, mentre que els mocadors són quadrats.) Lliga l'embenat amb una gasa al voltant de l'extremitat corresponent entre la ferida i el cor (el tronc del cos), el més a prop possible de la ferida, però per sobre del genoll o del colze. Utilitza un nus simple (el mateix que fem en la primera etapa de lligar una sabata). Col·loca el pal a la part superior del nus i lliga un segon nus al pal. Gira el pal fins que estiri l'embenat apretant prou com per aturar el sagnat. Lliga els extrems de la bena al voltant de l'extremitat i assegura el pal amb una gasa. Apunta a quina hora s'ha realitzat el torniquet i deixa-ho a la vista perquè ho sàpiguen els metges que atenguin la persona. Immobilitza la zona de la ferida per evitar moviments, el que podria reiniciar l'hemorràgia. Ves comprovant l'hemorràgia Fins que arribin a els Serveis Mèdics.



dimarts, 28 de març del 2017

Tiretes

És el dolor muscular (conegut vulgarment com a agulletes) que nota una persona l'endemà d'haver fet exercici físic pel qual la part muscular treballada no està acostumada o suficientment en forma per realitzar.
Aquestes lesions consisteixen en petits traumatismes a nivell de les miofibril·les musculars. Aquestes ruptures sofreixen un procés inflamatori que produeix sensació de dolor. Malgrat tot, al començament d'una temporada esportiva és freqüent que apareguin.
Quan patim cruiximent és aconsellable una mica de repòs (en el cas que produeixin unes molèsties molt elevades) i iniciar la pràctica d'activitat física suau, incrementant-ne la intensitat de forma progressiva, respectant els descansos necessaris entre sessions d'entrenament. Un massatge pot ajudar, també, a reduir la inflamació.
També es poden prendre analgèsics habituals o d'ús comú, com el paracetamol o l'àcid acetilsalicílic (comunament anomenat aspirina) dos o tres cops al dia.
El mite que el cruiximent és produït per cristalls d'àcid làctic que punxen al múscul és erroni, ja que s'ha vist com en persones amb la malaltia de McArdle, incapaços de produir àcid làctic, també patien dolor muscular d'origen retardat.

dimarts, 21 de març del 2017

Traumatismes

Com a conseqüència de l'aplicació d'una força sobre l'esquelet, de forma directa o indirecta, es pot produir una lesió als sistemes ósteo-articular o al muscular. Un traumatisme a les extremitats és una urgència no vital, tot i això pot ocasionar discapacitats més o menys importants.

TIPUS DE TRAUMATISMES:

1.     Esquinços
2.     Luxacions
3.     Fractures
4.     Lesions Musculars

Sempre és important conèixer l’antecedent: el mateix accidentat ens indicarà com s’ha produït la lesió (torçada. caiguda...) i si ha sentit un soroll (cruiximent) o no en el moment de produir-se la lesió, cosa que facilitarà el diagnòstic. Encara que els signes i símptomes del tres traumatismes es caracteritzen per ser comuns amb major o menor grau i per això, moltes vegades, no permeten per ells sols diferenciar una lesió d’una altra.
 1.ESQUINÇOS.  Lesions articulars
Separació momentània de les superfícies articulars que provoca un estirament o ruptura dels lligaments, generalment després d'efectuar un moviment forçat (torçada) de l'articulació en un sentit determinat i que no altera la integritat de la superfície cutània.
 
 








SÍMPTOMES:
*      Dolor localalitzat al punt de la lesió.
*      Inflamació de la zona.
*      Impotència funcional més o menys manifestada, segons la importància de la lesió, (dificultat per a seguir fent el moviment de l’articulació).

ACTUACIÓ:
1.      Aplicar fred local.
2.      Aixecar l' articulació afectada i mantenir-la en repòs, sempre que sigui possible.
3.      Immobilitzar l' articulació afectada per no agreujar el seu  estat.
4.      No aplicar pomades antiinflamatòries ni analgèsics ja que poden emmascara els                                símptomes.
5.      Dirigir-se a un centre mèdic.

TIPUS:
-      De 1er grau: distensió dels lligaments que ajunten els ossos de l’articulació. Mínima inflor més possible activitat física a les 2- 3 setmanes
-      De 2on grau: on els lligaments es trenquen parcialment. Inflor immediata i cal repòs d’unes 2- 3 setmanes
-       De 3er grau: ruptura complerta d’un o dos lligaments. Normalment no s’arriba a la cirurgia. Cal repòs de 8 setmanes

2.LUXACIONS. Lesions articulars
Lesió articular en la que els ossos són desplaçats parcialment (subluxació) o totalment (luxació) de la seva posició normal, causada principalment per una força intensa que força l'os a una posició anormal. Per tant, a diferència de l’esquinç, la luxació és la separació mantinguda de les superfícies articulars. Vol dir que l’articulació ha quedat desmuntada.



SÍMPTOMES:
*    Dolor intens.
*    Inflamació de l' articulació.
*    Deformitat de l' articulació,  comparant-la amb la part simètrica del cos.
*    Impotència funcional total perquè l’articulació ha perdut la seva funció.

ACTUACIÓ:
1.     Aplicar fred local.
2.     Immobilitzar, tal com està, l' articulació luxada, i per tant, l' extremitat.
3.     Assegurar el trasllat a un centre sanitari.

Cal recordar que les luxacions no es poden reduir, ja que es poden lesionar els sistemes vascular i nerviós.

3.FRACTURES.Lesions òssies
Pèrdua de continuïtat d'un os produida generalment per traumatismes (cops, caigudes, etc.) que, segons la seva intensitat pot originar desviació, o no, dels fragments.


CLASSIFICACIÓ:

a) Segons l’abast de la fractura:
ü  Fractures incompletes: quan el traç de la fractura no abasta tot el gruix de l’os.

ü  Fractures completes: quan el traç de la fractura afecta tot el gruix de l’os i el divideix en dos o més fragments.
 Es divideixen segons el traç de la fractura en:

- Transversals o Composta: quan la línia és transversal; solen ser produïdes per contusió directa.  
- Obliqües: quan la línia de fractura és obliqua; solen ser degudes a flexió de l’os.
- Espiroïdals: segueixen una línia obliqua que gira al voltant de l’os, que acaba tallat en punxa; són produïdes per torsió.
- Comminució: quan la fractura produeix diversos fragments petits d’os.

b) Segons la localització:
ü  Fractures tancades: quan l’os es trenca, però la pell que recobreix l’ extremitat resta intacta. Sense ferida de veïnatge.


ü  Fractures obertes: quan la pell que recobreix l’extremitat també es trenca, i produeix una ferida propera al punt de fractura, amb risc de complicacions. Hi a ha ferida de veïnatge.

Les fractures obertes poden ser-ho:

- De dins a fora: quan els fragments dels ossos han perforat la pell i l’han oberta de dins a fora; la ferida sol ser petita i relativament neta.

- De fora a dins: quan el mateix agent causant de la lesió trenca l’os, lesiona la pell i les altres parts toves, la ferida sol ser gran, bruta i amb les vores molt            masegades.

SÍMPTOMES:
*        Dolor intens, que augmenta amb la mobilització de l’ extremitat
*        Inflamació que comença en el punt de fractura i s' estén amb  el temps.
*        Deformitat o escurçament de l'extremitat.
*        Impotència funcional. Aquest símptoma és variable; una fractura pot donar una gran impotència funcional (fèmur, húmer) i una altra pot ser que no limiti aquesta funció (escafoide, peroné).
*        Envermelliment de la zona com a conseqüència de l’hematoma i de la inflamació.

ACTUACIÓ: (veure annexes “Pràctica imobilitzacions”)
Ens hem de limitar a aconseguir el trasllat a un centre sanitari procurant, mentrestant, calmar el dolor. Si s’immobilitza el membre, el dolor desapareix. Cal seguir els passos següents com a norma general:

1.     No tocar el ferit d’on sigui, llevat que hi hagi algun risc per a ell i/o per a la persona que dóna el suport.
2.     Fer un examen visual complet de l’extremitat.
3.     Fer una palpació de l’extremitat sense mobilitzar-la.
4.     Retirar els objectes com ara anells i rellotges, perquè amb la inflamació dificultaran la circulació sanguínia.
5.     Comprovar l’existència de pols (radial, al canell o a la base del polze; pedi o tibial intern, darrere el turmell, per la part interna) a la part més llunyana de l’extremitat lesionada. Comprovar la tº de la zona i la sensibilitat. (Per tal de descartar una compressió vascular o neuronal)
6.     Aplicar fred local protegint la pell. La calor provoca inflamació.
7.     Immobilitzar en posició antiàlgica per evitar el dolor al moviment, des del punt de fractura i una articulació per sobre i una altra per sota de l’extremitat, sense reduir-la (tomar a posar-la al seu lloc).
8.     Si és una fractura oberta, cobrir la ferida amb gases estèrils humides, i mai reintroduir l'os.
9.     No posar pomades antiinflamatòries, analgèsics i calmants poden emmascarar els símptomes i dificultar l’exploració.

4.Distensions musculars. Lesions musculars
És la ruptura de les fibres musculars com a conseqüència d’un sobreestirament

ACTUACIÓ:

-immobilització de l’extremitat
-Aplicació de fred local

Un altre tipus de lesió muscular són les anomenades
   
 5.”Rampes musculars”. Lesions musculars.

Causades normalment per deshidratació  en pràctica d’exercici físic.

Actuació:
-Aplicar fred local
-Estiraments suaus
-Després de 48-72 h. Aplicar calor