Traumatismes

Com a conseqüència de l'aplicació d'una força sobre l'esquelet, de forma directa o indirecta, es pot produir una lesió als sistemes ósteo-articular o al muscular. Un traumatisme a les extremitats és una urgència no vital, tot i això pot ocasionar discapacitats més o menys importants.

TIPUS DE TRAUMATISMES:

1.     Esquinços

2.     Luxacions

3.     Fractures

4.     Lesions Musculars

Sempre és important conèixer l’antecedent: el mateix accidentat ens indicarà com s’ha produït la lesió (torçada. caiguda...) i si ha sentit un soroll (cruiximent) o no en el moment de produir-se la lesió, cosa que facilitarà el diagnòstic. Encara que els signes i símptomes del tres traumatismes es caracteritzen per ser comuns amb major o menor grau i per això, moltes vegades, no permeten per ells sols diferenciar una lesió d’una altra.

 1.ESQUINÇOS.  Lesions articulars

Separació momentània de les superfícies articulars que provoca un estirament o ruptura dels lligaments, generalment després d'efectuar un moviment forçat (torçada) de l'articulació en un sentit determinat i que no altera la integritat de la superfície cutània.

 

 

SÍMPTOMES:

      Dolor localalitzat al punt de la lesió.

      Inflamació de la zona.

      Impotència funcional més o menys manifestada, segons la importància de la lesió, (dificultat per a seguir fent el moviment de l’articulació).

ACTUACIÓ:

1.      Aplicar fred local.

2.      Aixecar l' articulació afectada i mantenir-la en repòs, sempre que sigui possible.

3.      Immobilitzar l' articulació afectada per no agreujar el seu  estat.

4.      No aplicar pomades antiinflamatòries ni analgèsics ja que poden emmascara els                                símptomes.

5.      Dirigir-se a un centre mèdic.

TIPUS:

-      De 1er grau: distensió dels lligaments que ajunten els ossos de l’articulació. Mínima inflor més possible activitat física a les 2- 3 setmanes

-      De 2on grau: on els lligaments es trenquen parcialment. Inflor immediata i cal repòs d’unes 2- 3 setmanes

-       De 3er grau: ruptura complerta d’un o dos lligaments. Normalment no s’arriba a la cirurgia. Cal repòs de 8 setmanes

2.LUXACIONS. Lesions articulars

Lesió articular en la que els ossos són desplaçats parcialment (subluxació) o totalment (luxació) de la seva posició normal, causada principalment per una força intensa que força l'os a una posició anormal. Per tant, a diferència de l’esquinç, la luxació és la separació mantinguda de les superfícies articulars. Vol dir que l’articulació ha quedat desmuntada.

SÍMPTOMES:

    Dolor intens.

    Inflamació de l' articulació.

    Deformitat de l' articulació,  comparant-la amb la part simètrica del cos.

    Impotència funcional total perquè l’articulació ha perdut la seva funció.

ACTUACIÓ:

1.     Aplicar fred local.

2.     Immobilitzar, tal com està, l' articulació luxada, i per tant, l' extremitat.

3.     Assegurar el trasllat a un centre sanitari.

Cal recordar que les luxacions no es poden reduir, ja que es poden lesionar els sistemes vascular i nerviós.

3.FRACTURES.Lesions òssies

Pèrdua de continuïtat d'un os produida generalment per traumatismes (cops, caigudes, etc.) que, segons la seva intensitat pot originar desviació, o no, dels fragments.

CLASSIFICACIÓ:

a) Segons l’abast de la fractura:

ü  Fractures incompletes: quan el traç de la fractura no abasta tot el gruix de l’os.

ü  Fractures completes: quan el traç de la fractura afecta tot el gruix de l’os i el divideix en dos o més fragments.

 Es divideixen segons el traç de la fractura en:

- Transversals o Composta: quan la línia és transversal; solen ser produïdes per contusió directa.  

- Obliqües: quan la línia de fractura és obliqua; solen ser degudes a flexió de l’os.

- Espiroïdals: segueixen una línia obliqua que gira al voltant de l’os, que acaba tallat en punxa; són produïdes per torsió.

- Comminució: quan la fractura produeix diversos fragments petits d’os.

b) Segons la localització:

ü  Fractures tancades: quan l’os es trenca, però la pell que recobreix l’ extremitat resta intacta. Sense ferida de veïnatge.

ü  Fractures obertes: quan la pell que recobreix l’extremitat també es trenca, i produeix una ferida propera al punt de fractura, amb risc de complicacions. Hi a ha ferida de veïnatge.

Les fractures obertes poden ser-ho:

- De dins a fora: quan els fragments dels ossos han perforat la pell i l’han oberta de dins a fora; la ferida sol ser petita i relativament neta.

- De fora a dins: quan el mateix agent causant de la lesió trenca l’os, lesiona la pell i les altres parts toves, la ferida sol ser gran, bruta i amb les vores molt            masegades.

SÍMPTOMES:

        Dolor intens, que augmenta amb la mobilització de l’ extremitat

        Inflamació que comença en el punt de fractura i s' estén amb  el temps.

        Deformitat o escurçament de l'extremitat.

        Impotència funcional. Aquest símptoma és variable; una fractura pot donar una gran impotència funcional (fèmur, húmer) i una altra pot ser que no limiti aquesta funció (escafoide, peroné).

        Envermelliment de la zona com a conseqüència de l’hematoma i de la inflamació.

ACTUACIÓ: (veure annexes “Pràctica imobilitzacions”)

Ens hem de limitar a aconseguir el trasllat a un centre sanitari procurant, mentrestant, calmar el dolor. Si s’immobilitza el membre, el dolor desapareix. Cal seguir els passos següents com a norma general:

1.     No tocar el ferit d’on sigui, llevat que hi hagi algun risc per a ell i/o per a la persona que dóna el suport.

2.     Fer un examen visual complet de l’extremitat.

3.     Fer una palpació de l’extremitat sense mobilitzar-la.

4.     Retirar els objectes com ara anells i rellotges, perquè amb la inflamació dificultaran la circulació sanguínia.

5.     Comprovar l’existència de pols (radial, al canell o a la base del polze; pedi o tibial intern, darrere el turmell, per la part interna) a la part més llunyana de l’extremitat lesionada. Comprovar la tº de la zona i la sensibilitat. (Per tal de descartar una compressió vascular o neuronal)

6.     Aplicar fred local protegint la pell. La calor provoca inflamació.

7.     Immobilitzar en posició antiàlgica per evitar el dolor al moviment, des del punt de fractura i una articulació per sobre i una altra per sota de l’extremitat, sense reduir-la (tomar a posar-la al seu lloc).

8.     Si és una fractura oberta, cobrir la ferida amb gases estèrils humides, i mai reintroduir l'os.

9.     No posar pomades antiinflamatòries, analgèsics i calmants poden emmascarar els símptomes i dificultar l’exploració.

4.Distensions musculars. Lesions musculars

És la ruptura de les fibres musculars com a conseqüència d’un sobreestirament

ACTUACIÓ:

-immobilització de l’extremitat

-Aplicació de fred local

Un altre tipus de lesió muscular són les anomenades

   

 5.”Rampes musculars”. Lesions musculars.

Causades normalment per deshidratació  en pràctica d’exercici físic.

Actuació:

-Aplicar fred local

-Estiraments suaus

-Després de 48-72 h. Aplicar calor