Aquestes lesions consisteixen en petits traumatismes a nivell de les miofibril·les musculars. Aquestes ruptures sofreixen un procés inflamatori que produeix sensació de dolor. Malgrat tot, al començament d'una temporada esportiva és freqüent que apareguin.
Quan patim cruiximent és aconsellable una mica de repòs (en el cas que produeixin unes molèsties molt elevades) i iniciar la pràctica d'activitat física suau, incrementant-ne la intensitat de forma progressiva, respectant els descansos necessaris entre sessions d'entrenament. Un massatge pot ajudar, també, a reduir la inflamació.
També es poden prendre analgèsics habituals o d'ús comú, com el paracetamol o l'àcid acetilsalicílic (comunament anomenat aspirina) dos o tres cops al dia.
El mite que el cruiximent és produït per cristalls d'àcid làctic que punxen al múscul és erroni, ja que s'ha vist com en persones amb la malaltia de McArdle, incapaços de produir àcid làctic, també patien dolor muscular d'origen retardat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada